Opinió

La gran lliçó de Nova Caledònia

El referèndum d’autodeterminació celebrat diumenge a Nova Caledònia, un arxipèlag del Pacífic pròxim a Austràlia sota sobirania francesa, va ser contrari a la independència amb un 56,4% dels vots. Però a ningú se li escapa que el 43,6% a favor és un resultat sorprenent –la població autòctona s’estima en menys d’un 40%–. L’independentisme canac, que té com a principal exponent la coalició del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS) ha aconseguit que el referèndum sigui l’eina que permeti vehicular les històriques reivindicacions de la maltractada població canaca. L’abandonament de la insurgència violenta dels canacs i de la repressió militar francesa ha fructificat en una solució pacífica i democràtica establerta en els acords de 1988. Celebrat el primer referèndum dels tres acordats –els pròxims, el 2020 i el 2022–, la participació de gairebé el 80% indica que aquesta és ja una via patrimoni de tot Nova Caledònia, independentistes i unionistes. La cessió dels canacs acceptant un cens que incloïa la població francesa i la de París assumint un referèndum amb tres oportunitats és un acord en què tothom guanya perquè tothom arrisca democràticament.

Caldrà esperar el 2020 per veure l’evolució a Nova Caledònia. Els canacs tenen el repte de sumar un 7% més de la població per guanyar el referèndum i evitar algunes provocacions que inciten els independentistes a retornar a la violència. I França haurà de reforçar l’autogovern per permetre millores en la deplorable situació social dels canacs si vol contrarestar un independentisme que diumenge es va demostrar més fort del que s’esperava. El futur de Nova Caledònia no està escrit, però la lliçó democràtica que ha donat és ja un fet real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.