Llum verd al tramvia
L’acord de la majoria del ple de l’Ajuntament de Barcelona (24 dels 41 regidors) per connectar la xarxa metropolitana de tramvia per la Diagonal és una bona notícia, perquè desbloqueja una discussió important per a la ciutat i el seu entorn que feia massa temps que estava enquistada en el terreny de la baralla i l’oportunisme polític. L’afer és prou important per esperar i exigir que l’acord impulsat ahir no es quedi en un simple gest pocs mesos abans d’unes eleccions municipals i, per tant, que s’acabi traduint més enllà de la campanya electoral i les urnes en un compromís ferm, amb més concreció en el projecte, els costos i el calendari d’execució d’obres.
La connexió de la xarxa del tramvia és una infraestructura important des del punt de vista estratègic per a Barcelona i la seva àrea metropolitana, en tant que significaria poder desplaçar-se de manera directa des de Badalona o Sant Adrià de Besòs fins a Sant Feliu de Llobregat i Cornellà, resolent d’aquesta manera una qüestió pendent com és la connexió directa amb transport públic entre el nord i el sud de la ciutat. És un projecte, doncs, important des del punt de vista de la mobilitat, que tindrà un cost molt elevat, però també pot tenir un retorn prou important, ja que potencialment beneficia milers de ciutadans.
La polèmica ha acompanyat el tramvia no només pel seu cost o per l’impacte negatiu en la mobilitat de la resta de vehicles en una zona especialment densa, sinó també per qüestions de personalisme, de transparència de la gestió i de falta de consens polític al voltant d’un projecte que molt o poc afecta tots els barcelonins. L’acord d’ahir és bo però, més enllà de la declaració d’intencions, cal un estudi seriós i actualitzat de l’impacte i del cost i un projecte que generi un consens al més transversal possible.