Opinió

Una imatge vergonyosa d’Espanya

El Suprem ha volgut suavitzar les formes per netejar la seva imatge i la del judici, però la primera constatació de la jornada inaugural és que feia més d’un any que no s’havia pogut veure aquestes persones, retingudes i silenciades públicament com a conseqüència d’una aplicació abusiva de la presó preventiva incondicional, que no només ha servit per retallar-los el dret a defensar-se de la millor manera possible durant els mesos d’instrucció, sinó que també ho farà durant el judici a causa de la falta de condicions del mateix Tribunal Suprem i el règim de trasllats diaris a les presons.

La vulneració de drets és un dels cavalls de batalla del judici per a les defenses, que ahir van expressar de totes les maneres possibles la seva desconfiança en els criteris o motivacions del Suprem i l’horitzó del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Les qüestions prèvies es van centrar en aquestes vulneracions de drets, no només per la presó incondicional, les través a la defensa, la no acceptació de determinades proves i testimonis, la liquidació dels drets polítics dels encausats o la violació de drets processals en la instrucció; també perquè l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació i a l’autodeterminació està en l’origen d’aquest procés.

Si el fons del judici ja és prou penós per a l’Estat espanyol, el caos organitzatiu de la primera jornada, que fins i tot va provocar que la policia barrés el pas a la sala als familiars dels acusats, que hi tenen lloc reservat, encara ho va empitjorar, deixant constància de la incapacitat logística del tribunal per acollir un judici que interessa més enllà de l’Estat i que ha atret més de 600 periodistes de tot el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.