L’Església i els abusos
L’Església catòlica sembla que, finalment, s’ha pres seriosament i vol afrontar amb totes les seves conseqüències el tema dels abusos sexuals, sigui a menors i joves, sigui a dones (religioses o no) protagonitzats durant dècades per capellans i, fins i tot, alts càrrecs de la jerarquia. Fins fa ben poc, l’Església afrontava la qüestió amb la vella premissa de “la roba bruta és renta a casa” i, en comptes d’apartar dels seus càrrecs i funcions els capellans denunciats i portar el cas davant els tribunals ordinaris de cada país, el que feia, gairebé de manera sistemàtica, era moure’ls de parròquia o destinar-los a noves responsabilitats, amb la qual cosa aquests clergues continuaven impunement amb les seves pràctiques criminals. Realment en comptades ocasions s’ha afrontat la qüestió com hauria estat desitjable, i justament per això l’Església té un deute enorme amb la societat que no se saldarà, malgrat que sigui prou significatiu, amb el perdó que demana el papa Francesc i amb les mesures empreses per ell darrerament. Una manera de fer que també val per a l’Església catalana, que també ha actuat de manera opaca i sense afrontar com calia els diferents i nombrosos casos que han sortit a la llum.
La reunió que aquests dies se celebra a Roma sigui, doncs, benvinguda, sobretot si ha de permetre un canvi en la manera de fer de l’Església. Les declaracions d’ahir de l’arquebisbe de Bombai, Oswald Gracias, en el sentit que les autoritats eclesiàstiques han de denunciar a la justícia tot els casos amb què es trobin, hauria de convertir-se en norma i no quedar-se només en intenció i proclama. L’Església catòlica ha afrontat el greu problema dels abusos tancada en ella mateixa, i això només ha provocat més dolor i patiment a les víctimes i ha deixat els culpables lliures.