El trist llegat d’Arrimadas
El salt a la política espanyola d’Inés Arrimadas, la cap de files del partit més votat en les últimes eleccions catalanes, posa en relleu que el que interessa i fa perdre el son a Ciudadanos i els seus dirigents és Espanya, no pas Catalunya. En aquest marc ideològic, les necessitats electorals del partit a Espanya estan molt per sobre del compromís adquirit amb la societat catalana i amb els seus set milions i mig d’habitants. Per a Albert Rivera, Arrimadas i els que venen al darrere, Catalunya no és l’objectiu, sinó tan sols una eina per arribar-hi i per això té sentit que Rivera arrisqui el lideratge a Catalunya emportant-se la tirada electoral d’Arrimadas per contrarestar la frenada a les enquestes amb vista a les eleccions del 28 d’abril.
Per això Ciudadanos no fa política a Catalunya, tan sols utilitza la política catalana com una rampa de llançament mediàtic i polític. I amb aquest horitzó, a la senyora Arrimadas li són més útils la ‘performance’ de fa una setmana a Amer, els cartells i banderes espanyoles al Parlament o la ridícula visita a Waterloo que dialogar amb el president de la Generalitat com a cap de l’oposició, presentar-se a una investidura en tant que líder del partit més votat o consensuar les lleis i les polítiques importants d’aquest país, si cal bregant amb el govern espanyol o amb el Tribunal Constitucional.
Rivera es va inventar un conflicte lingüístic per presentar-se a Madrid com el paladí del castellà a Catalunya i Arrimadas es presenta com la defensora d’Espanya i els espanyols de Catalunya, després de fer tot el possible per demostrar la teoria de la fractura social, a base d’atiar el conflicte, de practicar la política de la crispació, la provocació i els insults, i sobretot de mentir per demonitzar els que aspiren a la independència i els que volen exercir el dret a decidir. Aquest és el seu trist llegat.