Testimoni de l’evidència del fals relat

El judici contra els líders del procés independentista català va entrar ahir en una nova fase, després de les declaracions dels dotze acusats, nou dels quals després de molts mesos de silenci a causa d’una presó preventiva injusta i venjativa. Es va entrar en la prova testifical, durant la qual es va poder interrogar els primers testimonis, tots ells d’una gran rellevància política com el diputat d’ERC Joan Tardà, l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’expresident i l’exvicepresidenta del govern espanyol Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría o l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Una fase processal que es va iniciar amb la vulneració dels drets lingüístics dels testimonis que van haver de declarar en castellà per la prohibició de fer-ho en català, com li va indicar el jutge Marchena a Tardà.

La declaració dels màxims responsables de l’executiu espanyol va deixar en evidència un cop més la construcció d’un fals relat sobre episodis de violència a l’entorn de l’1-O i el 20-S. Acusacions que Rajoy i Sáenz de Santamaría van mantenir amb preceptes estrictament polítics basats en l’argumentari unionista però sense cap prova concreta, mentre negaven l’evidència de la brutalitat policial exercida l’1-O que asseguraven desconèixer. Un fil testimonial que les defenses van posar contra les cordes posant de manifest múltiples contradiccions, errors, tergiversacions i probablement mentides. A banda de la poca credibilitat sobre la falta d’informació que va subratllar l’exvicepresidenta assegurant que es va assabentar dels fets de l’1-O pels mitjans de comunicació. De la declaració de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, se’n desprèn que no li serà gens fàcil, a l’acusació, acreditar la malversació.