El 8-M va de drets bàsics
Avui es compleixen 44 anys que l’ONU va fixar el 8-M com a Dia Internacional de la Dona per assenyalar el rumb de la lluita per posar fi a la dominació, la desigualtat i la discriminació de què són víctimes les dones en la major part del planeta. També en països com el nostre, on la igualtat està reconeguda legalment, la discriminació de gènere és encara un llast molt pesant per a la societat, que es projecta de forma injusta en el món laboral, amb una profunda bretxa salarial respecte als homes, i que adopta formes tràgiques quan es tracta d’agressions sexuals o de la violència masclista en l’àmbit familiar, amb xifres de morts i de maltractaments impròpies d’una societat civilitzada.
L’aplicació de polítiques d’igualtat en tots els àmbits, des de l’empresa fins a l’educació, juntament amb l’aprovació de lleis que combatin les discriminacions, són eines imprescindibles i inexcusables per aspirar a una societat justa i avançada. Però també la sensibilització de la societat és fonamental, i aquí és on adquireixen tot el sentit jornades reivindicatives com la d’avui, que preveu mobilitzar milions de dones tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, per reclamar coses tan bàsiques com la igualtat, la justícia o els drets humans.
L’Estat espanyol té molta feina en aquest sentit, no només per la xacra de les morts i maltractaments en l’àmbit domèstic o familiar, sinó també per fets com l’escandalós tancament en fals del judici a l’anomenada Manada, per l’increment de les agressions sexuals i, en l’àmbit polític, per l’insòlit creixement d’una formació d’extrema dreta, ultranacionalista i obertament masclista i xenòfoba com és Vox, que nega el problema i que aspira a utilitzar el seu pes electoral i la seva participació a les institucions per perpetuar-lo.