Congelar els tipus, un mal símptoma
La decisió del Banc Central Europeu de mantenir congelats els tipus d’interès en el 0% pot suposar una alegria conjuntural per a aquells que veuran com la factura de la seva hipoteca, en cas que sigui d’interès variable, no s’incrementa com a conseqüència de la decisió presa pel consell de govern de l’autoritat monetària europea. Però la resolució del BCE que ajorna la pujada del preu del diner prevista per després de l’estiu té un preocupant revers en forma de símptoma preocupant sobre la salut de l’economia a la zona euro, de la qual els catalans formem part.
La necessitat del BCE de mantenir els estímuls té a veure amb el baix nivell d’activitat creditícia i l’encara baixa inflació que indica una activitat econòmica i de consum alentida que no permet enlairar l’economia europea. La qual cosa pot comportar una nova desacceleració que desemboqui en recessió i una crisi fatídica donada la fragilitat que encara tenen les estructures econòmiques d’Europa. La congelació del preu del diner, i de la penalització a la banca amb un 0,4% en els seus dipòsits per part de Frankfurt, és d’entrada un fracàs de l’actual president del BCE. Mario Draghi deixarà el seu càrrec a finals d’octubre sense haver pogut revertir l’anòmala situació de la política monetària europea que es viu des del 2011.
La zona euro continua instal·lada en les mesures d’urgència i els pedaços sense que l’economia reaccioni de forma favorable. Probablement perquè el que tocaria és afrontar d’una vegada amb valentia el problema de fons: la incoherència que suposa disposar d’una política monetària única i no d’una política econòmica unificada més enllà del control del dèficit.