És l’hora dels fets

Per segon any consecutiu el Dia Internacional de la Dona ha servit per visualitzar una situació injusta, discriminatòria i, en molts casos i llocs, precària que afecta mitja humanitat. La jornada de vaga feminista, secundada per les organitzacions feministes, centenars d’entitats de la societat civil i els sindicats, va tenir una indubtable incidència laboral, però això és l’anècdota d’una jornada en què la mobilització, massiva, va ajudar a visualitzar la magnitud del problema i la determinació d’una part essencial de la societat de completar la transformació iniciada amb molta dificultat durant el segle XX.

Les societats democràtiques occidentals lideren aquesta transformació, però queda un llarg camí a recórrer per construir un món igualitari per a homes i dones en termes de llibertat, de seguretat, d’oportunitats, de reconeixement i de justícia laboral i social. Justament per això, tan important com la mobilització de les dones és la determinació dels homes per implicar-se en aquest full de ruta que reclama mesures inequívoques en el terreny laboral, en el de la conciliació amb la vida familiar, en el de l’educació i també en el penal i judicial per avançar realment.

La coincidència del 8-M amb la cursa electoral del 28 d’abril –més enllà dels negacionistes– ha donat peu a alguns discursos demagògics, oportunistes o simple postureig, que només persegueixen el vot de les dones, particularment el 60% del vot indecís que, segons les enquestes, correspon a les dones, per després enterrar-los en qualsevol calaix. Cal discernir entre la retòrica del canvi i la voluntat de canvi. Construir una societat justa i igualitària no depèn de sigles o ideologies enrocades en les seves batalletes; és feina de tots i la recompensa també és per a tots. És l’hora dels fets.