El llaç groc no busca vots
La Junta Electoral Central ha reprès la seva croada contra determinats símbols a Catalunya, amb un requeriment al president Quim Torra perquè ordeni la immediata retirada de tots els llaços grocs i banderes estelades dels edificis públics de la Generalitat. L’organisme que vetlla per la neutralitat institucional durant els períodes electorals torna a excedir-se en les seves funcions, adoptant criteris arbitraris molt discutibles com ara considerar el llaç groc com un símbol “partidista”, pel fet que recorda dirigents que pertanyen a formacions polítiques que estan en situació de presó preventiva.
Els magistrats d’aquest organisme actuen amb un biaix indiscutible en la seva actuació perquè el llaç groc no busca ni demana vots, no respon a posicions polítiques; és un clam social en defensa de la democràcia i dels drets humans, civils i polítics, ara mateix vulnerats per la situació de presó o exili de càrrecs polítics i líders d’entitats civils, que no han comès cap delicte. El llaç groc no és de cap partit, sinó de milions de persones, que comparteixen aquest clam i que votaran partits diferents, amb ideologies i estratègies diferents, i que competiran entre ells per obtenir més representants al Congrés i Senat, al Parlament Europeu i als ajuntaments.
Resulta paradoxal que la Junta Electoral es deixi utilitzar d’una manera tan evident per partits com Ciudadanos, que sí fan propaganda partidista i busquen vots amb la seva persecució dels llaços grocs, ja sigui amb recursos administratius com el que ha motivat aquesta resolució, amb ‘performances’ mediàtiques dels seus dirigents per diferents poblacions de Catalunya o amb expedicions furtives “de neteja” amb cúters i tisores.