Polítiques efectives per a la gent gran

El 39,8% de les persones majors de 65 anys presenten soledat emocional, que és la relacionada amb la falta de relacions significatives, i el 29,1%, soledat social, que fa referència al sentiment de pertinença a un grup. Aquestes xifres augmenten entre el col·lectiu de majors de 80 anys. El 48%, gairebé la meitat, presenten soledat emocional i el 34,8%, soledat social. Aquestes xifres formen part de l’estudi ‘Soledat i risc d’aïllament social en les persones grans’, coordinat per Javier Yanguas, director científic del programa de gent gran de La Caixa, i posen negre sobre blanc, amb dades, una realitat que fa temps que es denuncia. De fet, la soledat comença a ser un dels mals de la societat actual, cada cop més egoista i individualista. I és que aquesta soledat, emocional o social, segurament no és només patrimoni de la gent gran i en els pròxims anys caldrà estudiar què passa amb els nens i adolescents enganxats, per exemple, a les consoles. En tot cas, l’estudi mostra una altra realitat que, malauradament, es repeteix en altres tipus d’estudi, com per exemple els que afecten altres aspectes de la salut: que les persones amb menys estudis són més vulnerables.

En vista de tot plegat, i vist l’envelliment imparable, a hores d’ara, de la societat occidental actual, caldria posar fil a l’agulla de manera immediata. Cal estudiar de manera seriosa quines són i, sobretot, quines seran les necessitats de les persones grans en la societat que ve, en la societat de la intel·ligència artificial. I quan es parla de necessitats no només s’ha de parlar de mantenir les relacions per evitar la soledat, s’ha de parlar del dèficit de serveis sanitaris, assistencials, de mobilitat assistida, etcètera. I posar-hi remei.