Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Pla industrial a Catalunya

Hi ha algú a la Generalitat que faci cap seguiment de les empreses catalanes?

Ho he dit més d’una vegada, però com que ningú em fa cas, hi insisteixo. Seria bo que la Generalitat de Catalunya elaborés un pla industrial per a Catalunya. No es tracta de dir als industrials el que han de fer, sinó de veure el que convindria que tingués Catalunya, el que té i el que no té, aconsellar-los, felicitar-los o bé callar. Un altre aspecte, que em sembla molt abandonat, és fer un seguiment de les empreses catalanes. En posaré alguns exemples.

A Catalunya li aniria bé disposar d’una gran empresa, que no té. S’ha permès que les més grans i moltes de les mitjanes traslladessin el seu domicili fora de Catalunya, sense que cap n’hagi donat cap explicació. I no sé si el govern els ho ha demanat.

Llegeixo expressions triomfalistes de polítics sobre la inversió estrangera a Catalunya. És una mostra, diuen, que el procés sobiranista no espanta els inversors estrangers. És veritat, però la meva reflexió no és tan optimista: la majoria d’aquestes empreses o fons d’inversió han comprat la totalitat o la majoria del capital d’empreses catalanes, que anaven i que van bé. Exemples: l’empresa més gran de Terrassa, CIRSA, creada pels germans Lao, és ara del fons d’Inversió Blackstone; Codorniu i Freixenet, símbols del cava català, estan dominades per un fons d’inversió americà i per una empresa alemanya; Pastas Gallo, la primera empresa catalana del món de la pasta, ha passat sota el control d’una empresa espanyola. I així podria continuar.

En els últims anys podem posar com a exemples Miquel Alimentació, Palex (material mèdic), Eat-Out Pans & Co., del grup Carulla; Ficosa (components per a l’automobil), Pronovias, Mediapro, Gaes, etc. Podria allargar-me més. El resultat és que unes persones o unes famílies catalanes tindran uns centenars de milions d’euros, que invertiran, seguint el consell dels gestors de CaixaBank, el Sabadell, el BBVA o el Santander, en fons de renda fixa i d’empreses estrangeres.

El resultat és que Catalunya ha perdut empreses que feien goig. ¿Han rebut alguna trucada de la Generalitat abans de la venda? Ho dubto. ¿Hi ha algú a la Generalitat que faci cap seguiment de les empreses mitjanes catalanes, per saber quins són els seus problemes o projectes? Ho dubto. Fins i tot la fàbrica Gallina Blanca de Lluís Carulla ha marxat cap a la província d’Osca. ¿No hauria pogut trobat uns bons terrenys al Pallars Jussà o a les Garrigues? En tot cas, ¿han parlat amb la Generalitat abans de portar la fàbrica a Aragó?

La Generalitat va donar ajuts quan el sector tèxtil gairebé va desaparèixer a casa nostra. ¿No podria també donar consells valuosos a les empreses, amb un bon compte de resultats, que volen expansionar-se? ¿O simplement jubilar-se amb un compte de 200 milions d’euros en un banc català o castellà? La Generalitat no s’adona que Catalunya necessita una borsa de valors potent i que estem liquidant la que teníem quan començava a ser-ho? Què volem ser, si guanyem la independència?

Ara m’adono que l’escrit són en realitat un seguit de preguntes. Encara n’hi afegeixo una altra: ¿soc pessimista o tinc una visió equivocada? La indústria no és tota l’economia catalana, però en el terreny de la tecnologia estem fent el mateix. I també en el sector serveis. La crida la faig a les conselleries econòmiques de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.