Deures i reptes del nou curs
Les escoles i instituts de Catalunya van donar ahir el tret de sortida al nou curs escolar. Hi ha molta feina feta per acollir i millorar l’atenció al milió i mig d’alumnes que s’hi han matriculat. La conselleria d’Educació ha invertit en personal per reforçar l’estructura, amb 670 nous professors i 53 professionals d’atenció educativa; ha convocat oposicions a 3.155 places més per reduir situacions d’interinitat; ha invertit en obres (67 milions i 413 actuacions) per millorar instal·lacions o ampliar capacitat, per exemple, amb 8 instituts i 25 instituts escola nous, i ha incrementat l’oferta de graus d’FP.
Reconèixer l’esforç fet des del govern és tan just i necessari com admetre també la precarització que encara arrossega el sistema educatiu català, si ens atenim a l’oferta i la demanda. Per exemple, en l’últim lustre s’ha consolidat un augment de 75.000 nous alumnes i, en canvi, la plantilla de mestres i professors, tot i l’increment d’aquest estiu, està molt lluny dels 7.200 docents que els sindicats i professionals del sector asseguren que caldrien per tornar a les xifres d’abans de la crisi i les retallades del 2011/2012.
L’educació és la millor inversió de futur per al país, i posar fi al fre que suposa la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat és un dels reptes per als pròxims mesos, juntament amb continuar defensant tant com calgui de les ingerències externes els valors de l’escola catalana, la seva capacitat d’integrar i cohesionar una societat tan complexa també a través de la llengua gràcies a la immersió, o la seva predisposició a progressar, bé a través de la innovació pedagògica o bé a través de la innovació tecnològica que permet incorporar noves eines per a la formació dels alumnes.