Ni aldarulls, ni excessos policials

Catalunya viu una onada d’indignades mobilitzacions multitudinàries com a resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, la immensa majoria pacífiques. Una premissa que cal tenir present a l’hora d’analitzar les lamentables, però minoritàries, situacions d’aldarulls. Accions que cal rebutjar però sempre acotant la seva dimensió real, i no des de la distorsió que practiquen els partits de la dreta unionista. I cal assenyalar que són aldarulls minoritaris però també que fins ara no havien existit. La qual cosa ha de fer reflexionar sobre l’injust empresonament dels líders polítics i socials que van dirigir les majors manifestacions de la història de Catalunya des del pacifisme i sense un sol incident.

Respecte al dispositiu policial desplegat, cal lamentar episodis de càrregues injustificades contra manifestants pacífics. Tant per part dels Mossos com de la Policía Nacional. Els esdeveniments han posat en l’ull de l’huracà el conseller d’Interior Miquel Buch, amb peticions de dimissió incloses. Provocant una preocupant divisió interna sobre la responsabilitat del titular dels Mossos tant dins els partits del govern com en el conjunt de l’independentisme. La situació al carrer és molt complexa i no podem obviar l’amenaça permanent d’intervenció per part de l’Estat. Però l’actuació dels Mossos ha de ser revisada en profunditat. El compromís que Buch va explicitar ahir d’investigar aquelles actuacions que estan fora de la lògica d’una policia democràtica ha de suposar alguna cosa més que una declaració d’intencions. Els Mossos han de vetllar per l’ordre públic però sempre preservant el lliure dret a la manifestació. I calen mesures disciplinàries que no deixin impunes els excessos policials comesos contra la ciutadania.