Opinió

La societat catalana no acata

Catalunya va viure ahir una jornada històrica de mobilitzacions en contra de la sentència de l’1-O, que condemna a llargues penes de presó els líders polítics i socials de l’independentisme. Amb multitud de persones que van participar en les Marxes per la Llibertat i també amb una extensió territorial que va abraçar tot el país. La impressionant imatge de centenars de milers de persones –525.000, segons la Guàrdia Urbana– entrant a Barcelona a peu, i les manifestacions de desenes de milers de ciutadans a la resta de capitals del país són una resposta nítida i contundent de la societat catalana a una sentència política, injusta i sense fonament que majoritàriament rebutja. I cal afegir-hi una vaga general que va aturar bona part del país amb percentatges d’entre el 40% i el 80% segons els sectors i que va superar la històrica aturada del 3-O.

Una resposta social que fa evident el que va dir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, en el parlament conjunt amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie: “No ens aturarem davant d’un Estat que condemna els drets fonamentals.” Un Estat que davant l’exigència democràtica majoritària dona com a única resposta la repressió. Ara també perseguint una organització pacífica com és el Tsunami Democràtic. I un govern espanyol irresponsable que no aporta cap proposta per a Catalunya i que focalitza l’atenció únicament en els incidents violents –que lamentablement ahir es van tornar a produir amb virulència– amb la voluntat de criminalitzar l’independentisme. La ciutadania s’ha expressat amb rotunditat i ara toca que la política trobi una sortida que només arribarà amb una solució dialogada i democràtica sobre la base del dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels presos polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.