Inestabilitat a dues bandes
La setmana que som a punt de tancar ens deixa l’escena política catalana sumida en la inestabilitat, amb un govern visiblement trencat, la majoria parlamentària dividida i amb comptes pendents, el president Torra en ‘stand by’ mentre arriba l’aprovació del pressupost o bé la inhabilitació del Tribunal Suprem, la repressió de l’Estat seguint un camí implacable, la precampanya electoral arrencant i, des d’ahir també, la incertesa respecte a la mesa de diàleg entre els governs català i espanyol, que Pedro Sánchez va treure i posar de l’agenda en qüestió d’hores.
El president espanyol ha trigat poc a maniobrar al marge del pacte que va fer possible la seva investidura fa unes setmanes. D’entrada, ha descafeïnat la reunió amb el president Torra, camuflant-la amb la gestió dels efectes de la tempesta ‘Glòria’ i amb altres reunions amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació, Núria Marín. I ahir no va dubtar a ajornar unilateralment el diàleg polític bilateral entre governs, que va ser lema de la seva investidura i és l’única via per afrontar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, potser esperant que les urnes li aplanessin el camí.
Era una decisió de risc, que va haver de corregir a corre-cuita per conjurar, almenys de moment, l’amenaça de traslladar a La Moncloa la mateixa inestabilitat que avui es respira a la Generalitat. El diàleg polític amb Catalunya en aquest moment del conflicte no pot dependre ni de la justícia, ni d’unes eleccions encara no convocades, ni molt menys d’una decisió de la Junta Electoral. Altrament, no seria només un “incompliment flagrant” del pacte d’investidura –com denunciava ahir ERC–, sinó d’una presa de pèl a tots els catalans.