Plantada reial al Congrés
La plantada al rei dels diputats d’ERC, JxCat, EH Bildu i el BNG en l’obertura de la catorzena legislatura espanyola no és només un gest simbòlic. Té una forta càrrega política. A ningú no se li escapa que el govern de coalició que ha començat a caminar i, per tant, la legislatura que ahir s’encetava, depenen de les forces polítiques que ahir van voler plantar el rei. Tots els partits independentistes amb representació al Congrés dels Diputats es van absentar de l’acte solemne d’obertura de la legislatura, presidida per Felip VI amb tots els honors per al monarca i la seva descendència. “La monarquia i el rei no ens representen”, van assegurar en una compareixença conjunta Gabriel Rufián (ERC), Laura Borràs (JxCat), Mireia Vehí (CUP), Oskar Matute (EH Bildu) i Néstor Rego (BNG). Tots van signar un manifest en què s’expressa amb nitidesa què en pensen, de la monarquia: “[...] és una institució anacrònica hereva del franquisme que se sustenta en l’objectiu de mantenir i imposar la unitat d’Espanya i les seves lleis, negant així els drets civils, polítics i nacionals de Catalunya, Euskadi i Galícia”. Més clar, l’aigua. Una opinió que compartim i que hem expressat més d’una vegada en aquest mateix espai.
La resposta del monarca a la reial plantada va estar a l’altura del que es pot esperar de la casa reial. Va respondre amb quatre tòpics que tant podien servir per obrir la legislatura com per inaugurar un congrés mundial de juristes o una convenció de responsables de museus. Cec, sord i mut davant del gest crític d’una cinquantena de diputats i senadors i complagut pels aplaudiments entusiastes d’uns, i potser més resignats d’altres, Felip VI va inaugurar una legislatura que es presenta de tot menys plàcida.