Una lluita de cada dia, una lluita de tots
El Dia Internacional de la Dona continua sent un esforç extraordinari de visibilització de les dones, el deute històric que arrosseguen, les discriminacions que encara pateixen o la violència de gènere que suporten i que cada any omple una catastròfica estadística d’agressions, violacions i assassinats. El 8-M és, efectivament, una icona important, una excusa per passar la reivindicació feminista per un altaveu d’abast mundial i una manera d’avançar en la lenta i feixuga labor de conscienciar la societat, de mobilitzar-la contra una injustícia clamorosa. Però al costat d’això, hauríem de tenir clar que aquesta no és una lluita d’un dia a l’any, sinó de cada dia de l’any, i que no és una lluita només de les dones, sinó de les dones, dels homes, de les famílies, dels governants i dels governats, de tota la societat.
És necessari seguir recordant, lamentablement, la molta feina que queda per fer. És necessari recordar, com fem avui a les planes d’aquest diari, els llargs segles d’oblit, d’invisibilització i de desprestigi que han arraconat la intel·ligència, el talent i les conquestes de les dones en qualsevol àmbit. És necessari seguir recordant la bretxa salarial que continua minoritzant el valor d’una feina pel simple fet d’haver estat realitzada per una dona o la dificultat suplementària que continuen havent de superar les dones per arribar a posicions de major responsabilitat o poder. És necessari continuar-nos escandalitzant cada cop que actualitzem la xifra de dones que han perdut la seva vida a mans de la seva parella o exparella a Catalunya: sis el 2017, vuit el 2018, nou el 2019, sis des de començament del 2020.
El patriarcat està fortament arrelat, la seva inèrcia és poderosa i també els poders que continuen actuant per la seva pervivència. Per això és doblement important erradicar la passivitat i la indiferència davant aquesta anomalia heretada, impròpia de societats modernes, avançades i democràtiques. Cal, doncs, predicar amb l’exemple en l’àmbit privat, en el laboral, educar en l’equitat de gènere, pressionar les administracions perquè siguin intolerants amb el masclisme i la discriminació de gènere, i també destacar cada pas, cada conquesta, com ara el projecte de llei de llibertat sexual que entrarà al Congrés espanyol. Perquè només així avançarem cap a una societat més justa i més sana.