Alarmant estat d’alarma
Les mesures aprovades pel Consell de Ministres per les quals es concreta l’estat d’alarma anunciat divendres per Pedro Sánchez arriben tard i no ataquen de manera contundent el problema que en aquesta crisi suposa la situació de Madrid, un dels focus principals d’infecció i propagació del coronavirus. A més, decreten una recentralització en la presa de decisions que només pot respondre a aquella vella coneguda visió radial de l’Estat. O pitjor. A un 155 encobert, com han denunciat els governs català i basc. I, si han estat tardanes i previsiblement molt poc eficients les mesures adoptades, la manera de comunicar-les a la població ha estat nefasta. La comunicació i la claredat són bàsiques en situacions crítiques, i més en la que ens trobem, que no té precedents.
Decretar un estat d’alarma per entregues és una irresponsabilitat perquè provoca incerteses que es tradueixen en pànic i, per tant, en reaccions que van en contra de la contenció de la pandèmia. Així s’expliquen les cues per sortir de Madrid el cap de setmana o, aquí, la fugida a les segones residències. Una restricció immediata de moviments ho hauria evitat.
La resposta del govern espanyol a la demanda de la Generalitat de tancar ports, aeroports i transport ferroviari per al confinament de Catalunya ha estat un cop de puny a la cara, retirant-li el control dels Mossos d’Esquadra i posant la gestió sanitària –fins ara encomiable– sota el control del Ministeri d’Illa. I és tan greu la confiscació de competències com la confusió i perplexitat que generen entre la població unes mesures que, en algun cas, fins i tot es contradiuen amb les que s’estan aplicant a Catalunya. Un autèntic desgavell!