Pla de xoc necessari i proclames
Si estem davant d’una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents, és evident que se li ha de respondre amb mesures sense precedents. De tota mena. Sanitàries, socials i econòmiques. Per tant, potser no calia que el president del govern espanyol emfatitzés tant la idea que el decret aprovat ahir pel Consell de Ministres per fer front als efectes de la pandèmia que patim suposa la major mobilització de recursos econòmics mai feta en la història de la democràcia espanyola. És el que calia fer, i sempre quedarà el dubte de si la decisió no s’hauria d’haver pres abans.
L’anunci de mobilitzar 200.000 milions d’euros, 117.000 dels quals provinents íntegrament de l’erari públic i la resta amb participació privada, mostra que l’executiu espanyol és conscient de la magnitud de l’episodi. En el seu còmput global, un 20% del PIB anual de l’Estat, el pla de xoc aprovat sembla respondre, certament, a la gravetat de la crisi. La xifra és de les més ambicioses de la Unió Europea. Amb tot, caldrà estar amatents a la lletra petita del decret i, sobretot, a la seva posada en pràctica per assegurar que els recursos arriben on han d’arribar amb celeritat i sense traves burocràtiques. I atesa l’excepcionalitat del moment, exigir a l’executiu que modifiqui o ampliï les mesures si és necessari per pal·liar els efectes especialment sobre els més vulnerables.
En la compareixença per presentar el pla de xoc, Pedro Sánchez va fer una nova proclama patriòtica insistint que la recepta per guanyar el coronavirus és estar units, per damunt de quedar-se a casa, que és el que realment ens pot fer guanyar la batalla, i va tornar negar la petició de confinar Catalunya.