Opinió

L’aparició del partit de Puigdemont

Era una obvietat que el que s’ha anomenat l’espai postconvergent havia d’ordenar-se d’alguna manera i que la sortida, que va donar resultat, de crear una marca, Junts per Catalunya, per aglutinar diferents sensibilitats de cara a diferents conteses electorals, tenia data de caducitat. Les tensions s’han anat accentuant en els darrers mesos i, finalment, tot plegat sembla dirigir-se cap a una endreça que, si més no, aclarirà el terreny als votants d’aquest espai. Fa uns dies, un grup d’exconvergents van fer el pas de crear un partit nou, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que dirigirà en aquesta primera etapa Marta Pascal i ara, donat que les relacions entre el PDeCAT i els seguidors del president a l’exili, Carles Puigdemont, han anat a pitjor i no han estat capaços de trobar un espai de confluència, aquest no esperarà més i crearà un nou partit, un partit que absorbirà la Crida, ja que aquest moviment ja s’havia creat per a això, per aglutinar l’independentisme, cosa que no ha aconseguit.

Si el trencament d’aquest espai es culmina i el nou partit veu la llum a finals de mes, aquest, es digui com es digui, tindrà el lideratge més clar, el del mateix Puigdemont i de la resta de consellers de l’antic PDeCAT empresonats. El PDeCAT, però, mantindrà un poder municipal important, ja que ja hi ha hagut alguns alcaldes de pes que han anunciat que s’hi quedaran passi el que passi. I el PNC de Pascal és potser el que queda més descol·locat davant d’aquest moviment que permet aclarir les posicions de l’espai del centredreta sobiranista entre els que clarament aposten per la ruptura amb l’Estat i els que no. Com va passar amb el trencament de CDC i UDC, les urnes, finalment, posaran cadascú al seu lloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.