La indignant desaparició del rei emèrit
Lluny de calmar la situació, la demolició controlada de la figura institucional del rei Joan Carles I orquestrada entre La Zarzuela i el PSOE ha aixecat una polseguera considerable que es pot tornar en contra seva. La primera conseqüència de la fugida de l’emèrit, sota investigació judicial a Suïssa i a punt de ser-ho també a l’Estat espanyol, és de caràcter polític i ha afectat la ja tocada estabilitat de la coalició de govern que manté a la presidència Pedro Sánchez. Els socis de Podem, marginats de les maniobres que han facilitat el trasllat de residència d’un monarca sota sospita, s’han mostrat molt crítics amb la col·laboració prestada al fugit i amb la nocturnitat amb què l’operació s’ha dut a terme, fins al punt que consideren necessari retirar la condició d’emèrit a Joan Carles. La indignació s’ha fet notar amb més fermesa en el cas del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha exigit l’abdicació de Felip VI i ha demanat la convocatòria urgent d’un ple extraordinari perquè el Parlament adopti una posició davant la crisi de la monarquia espanyola. Mentrestant, van transcendint detalls de la desaparició voluntària del monarca, que després de fer escala a Portugal podria haver arribat finalment a la República Dominicana amb la finalitat d’establir-hi la seva nova residència. No és un detall menor, el canvi de residència fiscal podria repercutir de manera molt beneficiosa en les seves obligacions tributàries, especialment pel que fa a la fortuna situada a l’estranger. El desig que l’emèrit ha expressat de col·laborar amb Hisenda per posar al dia els deutes fiscals tampoc tindria res d’innocent, perquè, en cas de regulacions voluntàries, la legislació actual no preveu l’aplicació de multes. Pel que fa a les acusacions de presumpte blanqueig de diners i d’enriquiment il·lícit, la distància física potser no és cap aliada, però sí el pas del temps i la prescripció dels possibles delictes. Transparència va ser una de les paraules més repetides en la roda de premsa d’ahir de Sánchez. De transparència, res; si ni tan sols sabem on és.