Els romanents han de ser per als municipis

Les entitats municipalistes, els alcaldes dels grans ajuntaments i els dels pobles petits, tots els partits, fins i tot amb algun alcalde díscol del PSOE, i institucions com la mateixa Generalitat, s’han pronunciat en contra de l’acord assolit entre Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) pel qual els ajuntaments amb superàvit hauran de cedir els diners a l’Estat i aquest els en retornarà una part en forma de crèdit. Un acord que és un atac a l’autonomia municipal, un espoli municipal, un espoli a l’administració que, segons totes les dades, millor gestiona els diners públics en aquests moments i que, a més, és l’administració més propera al ciutadà i, per tant, la que ha d’estar més ben dotada de recursos en aquests moments de greu crisi econòmica provocada per la Covid-19. Els romanents, doncs, han de quedar-se als ajuntaments, però no només això, l’Estat ha d’articular els mecanismes que calgui per dotar de recursos els municipis que no en tenen perquè puguin, també, donar resposta als seus ciutadans. Durant aquesta crisi ens hem cansat de sentir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dir que “ningú quedaria enrere” i aquest acord deixa enrere, deixa sense ajuts, els municipis amb romanent negatiu, cosa que és una discriminació, i a més fent-ho sense ni parar-se a estudiar el perquè i les necessitats de cada cas.

Ara, l’acord haurà de ser ratificat pel Congrés, cosa que sembla complicada perquè no hi ha pas majoria suficient. El PP, que ara fa escarafalls en contra de l’acord, hauria de recordar que aquesta mesura és possible gràcies a una llei impulsada pel ministre Cristóbal Montoro que, en cap cas, demanen derogar. I els comuns, que, almenys en el cas català, sempre s’hi han manifestat en contra, haurien de recordar que l’abstenció de Podem en la votació de la FEMP va facilitar que l’acord s’aprovés amb el vot de qualitat del seu president, el socialista Abel Caballero. Un vot en contra impossibilitava l’acord.