L’important llegat de Pau Casals

Avui fa exactament cinquanta anys, el mestre Pau Casals, exiliat de Catalunya encara després de més de trenta anys, va protagonitzar un gran acte a les Nacions Unides. A la gran sala de l’assemblea general i davant els ulls del món, Casals va ser el protagonista d’un concert extraordinari, va rebre la medalla de la pau de l’ONU i va pronunciar un discurs sobre Catalunya i la pau que, tants anys després, encara aconsegueix fer emocionar tothom que, com ell, s’estima Catalunya. El mestre, amb més de noranta anys, va mostrar una vitalitat i una força per defensar la història i la nació catalanes que molts voldríem en aquests moments complicats que el país viu actualment. Casals va saber aprofitar la gran plataforma que eren les Nacions Unides i l’altaveu que li brindaven per recordar que Catalunya, un país mil·lenari, encara no pot decidir, a hores d’ara, el seu futur. Per tot plegat, és bo recordar l’efemèride i tornar a sentir les paraules emocionades del mestre.

També, perquè com coincideixen a afirmar alguns dels grans coneixedors de Casals, l’obra i el llegat del mestre van molt més enllà d’aquest important moment i de la seva reconeguda interpretació d’El cant dels ocells. Pau Casals va ser autor de nombroses composicions i l’intèrpret que va revolucionar un instrument com el violoncel. Així li ho reconeixen arreu del món i així caldria també que li fos reconegut, encara molt més del que ja es fa, a Catalunya, el país que tant va estimar i que tant va enyorar. La Fundació Pau Casals fa molta feina en aquest sentit, amb un gran museu i centre a Sant Salvador, però potser caldria molt més suport institucional per aconseguir que Casals fos recordat com el català universal que va ser.