Prémer l’accelerador per evitar accidents
En aquest punt de l’any, el nombre de persones mortes en accidents de trànsit a Catalunya supera de molt el centenar, només comptant les víctimes de sinistres que s’han produït en vies interurbanes. El registre és inferior al volum de defuncions que generava la carretera fa una dècada, 246 persones mortes el 2010, i dona fe de com ha evolucionat la seguretat viària en aquest segle: l’any 2000, el nombre de víctimes per accident va ser de 622 persones. Si es pretén fer una lectura encara més optimista de les dades actuals de sinistralitat, es pot estirar l’argument que el cens de conductors catalans ronda els 4,5 milions de llicències i, per tant, el percentatge de gent que es mata a la carretera és contingut.
Ara bé, no hi ha consol més enllà de la xifra 0. Una campanya del Servei Català del Trànsit l’any 2017 buscava fer reflexionar sobre quina quantitat de morts a la carretera era suportable. Asseguts en una sala de cine, apareixien alguns testimonis valorant positivament que s’aconseguís retallar les xifres de sinistralitat d’un any per l’altre. Fins i tot, hi havia qui considerava “un gran èxit” baixar dels 200 morts anuals. El discurs variava radicalment quan la pantalla els mostrava imatges de familiars seus i una veu els alertava que aquella gent –fills, pares, germanes– era susceptible d’entrar dins el saldo de morts.
Les eines legals per frenar la sinistralitat tenen una eficàcia dubtosa, perquè no dissuadeixen els imprudents. S’anuncien eines tecnològiques per fer més eficaç la vigilància. Drons capaços de detectar qui porta cordat el cinturó o sistemes avisadors de la presència de ciclistes o d’animals a la carretera. Però, en canvi, es va tard en el desenvolupament d’alguna eina que erradiqui l’ús del telèfon mentre es condueix. Amb la proliferació dels mòbils, la tecnologia va crear un problema afegit a la seguretat viària. Ja és hora que ajudi a solucionar-lo.