Greus agressions contra l’ús del català

En plena campanya contra la llengua catalana per part de la dreta espanyola més tronada, la realitat s’imposa: segons el darrer informe de la Plataforma per la Llengua, els que més discriminen el nostre idioma són els cossos policials. Principalment els que pertanyen a l’administració de l’Estat. No és cap novetat, simplement la constatació empírica d’una sensació estesa que afecta el dia a dia de qualsevol ciutadà de Catalunya a l’hora de relacionar-se amb els funcionaris estatals: el respecte i el coneixement de la llengua pròpia del país no solament deixen molt a desitjar, sinó que a la pràctica sovint són substituïts fins i tot per una reacció hostil. Un comportament especialment greu si aquests funcionaris són agents policials, als quals la llei atribueix el monopoli de la violència i, fins a la derogació de la llei mordassa, també la presumpció de veracitat en els atestats. És més, veient les xifres de discriminacions greus recollides a l’informe, resulta evident que a l’hora de la veritat n’hi deu haver moltes més que no s’arriben a denunciar.

La Plataforma per la Llengua ha documentat 52 discriminacions greus comeses per les administracions el 2020, més de la meitat perpetrades per membres de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, tot i que també hi ha algun cas atribuït a policies catalanes. En aquest sentit cal remarcar l’augment del nombre d’agressions lingüístiques provinents de les administracions catalanes, especialment en el sempre sensible àmbit de la salut. Aquesta escassa sensibilitat envers el català s’alimenta, a més de les demagògiques campanyes organitzades al voltant de l’escola, amb el lamentable i recent episodi viscut a Canet, i també de les insòlites sentències judicials que pretenen establir percentatges de castellà a les aules. Mentrestant, l’ús social de la llengua recula, tal com recullen altres estudis tant o més preocupants. La poca bel·ligerància a l’hora de preservar la llengua i els atacs en contra són una pèssima combinació.