L’any dels resultats, a la taula de diàleg

El president Pere Aragonès ja va advertir en el seu discurs de Sant Esteve que la pandèmia i la prioritat en la recuperació econòmica no havien d’arraconar la taula de diàleg amb Catalunya i, encara menys, l’obtenció de resultats tangibles per a la millora de l’autogovern i la recerca d’una sortida al conflicte amb l’Estat espanyol. La convocatòria de la taula de diàleg polític no hauria de servir només per dotar d’estabilitat el govern de l’Estat, que lidera Pedro Sánchez, però el president espanyol no sembla gaire disposat a avançar en l’exploració d’una sortida política, tal com va avançar abans d’acabar l’any 2021, en situar Catalunya com una de les qüestions que no esdevindran prioritàries en la seva tasca de govern a La Moncloa. Si Sánchez es manté en la perspectiva d’allargar el conflicte i no resoldre’l, ni presentar propostes tangibles, ni tampoc un horitzó de treball, i simplement usa la taula de diàleg com a excusa per guanyar temps, el govern català ja va advertir que caldria començar a buscar una altra sortida.

Després de l’any dels indults del 2021, el diàleg amb Catalunya i el seu govern haurien de deixar la retòrica i passar a la pràctica en la resolució del conflicte polític i la demanda d’independència. A banda, resta encara sobre la taula la qüestió dels exiliats, pendents de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i dels més de tres mil afectats per la repressió, que continuarà aquest 2022 en forma de judicis a alts càrrecs de la Generalitat durant el 2017. Per això també l’actual govern català insta La Moncloa a convocar la taula de negociació durant les primeres setmanes de l’any i en cap cas esperar que d’altres convocatòries polítiques l’ajornin, com poden ser les eleccions de Castella i Lleó del febrer o d’altres cites autonòmiques que puguin derivar-se de la inestabilitat política estatal. Si Sánchez canvia legislacions laborals en època de pandèmia, també hauria de poder afrontar la inajornable negociació amb Catalunya.