L’emèrit, el principal problema monàrquic

En el seu segon aniversari al refugi d’Abu Dhabi, el rei emèrit s’ha convertit en el principal maldecap per a la institució monàrquica espanyola. Les especulacions a l’entorn del seu possible retorn i la incertesa sobre les investigacions judicials que té obertes, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, atorguen a Joan Carles un protagonisme indesitjat que, a més, esquitxa la imatge del seu successor, el rei Felip. Fins al punt que la situació ha acabat provocant turbulències al si de la mateixa família real, que a hores d’ara no se sap del cert si està més interessada a accelerar el retorn o a mantenir l’allunyament. De moment, l’actual rei ha superat dues dates crucials, el discurs de Nadal i la Pasqua Militar, sense la interferència propera dels espinosos afers paternals, tot i que es tracta tan sols de guanyar temps mentre es busca la manera de minimitzar l’ona expansiva d’un escàndol que tard o d’hora acabarà esclatant en tota la seva intensitat.

Per això ningú es declara entusiàsticament partidari que Joan Carles torni a fixar la seva residència –també la fiscal– en territori espanyol. Començant pel govern presidit pel socialista Pedro Sánchez, que s’ha mostrat molt prudent amb aquesta qüestió cada vegada que se li ha preguntat. Encara més, Sánchez ha deixat clar que l’emèrit no pot tornar sense donar explicacions públiques del seu comportament. Mentrestant, l’entorn de l’afectat va deixant anar possibles dates per abandonar l’actual residència aràbiga sense aconseguir que li aplanin del tot el camí. En aquest sentit, la pròrroga acordada per la fiscalia per continuar investigant els presumptes delictes de Joan Carles almenys durant un període de sis mesos, ha afegit més incertesa a l’afer. El principal error dels partidaris de la monarquia, inclosos els autoanomenats ‘juancarlistas’, ha consistit a lligar la seva situació personal amb l’estabilitat de la institució. L’únic que aconsegueixen és empastifar els familiars que se’n voldrien desmarcar.