Sense mòbils en l’ensenyament obligatori
El vet absolut als telèfons mòbils i la restricció a les pissarres digitals i tauletes en l’etapa escolar obligatòria era una decisió cantada. Els indicadors acadèmics que no remunten, les conclusions dels especialistes i l’expertesa acumulada en dècada i mitja de digitalització a les aules convergeixen en el mateix diagnòstic: l’accés als dispositius d’ús individual és, d’una banda, un element de distracció i, en segon lloc, contribueix en gran mesura a relativitzar la importància de l’esforç personal i sostingut com a mitjà d’adquisició de coneixement i de creixement personal. Les pantalles van entrar a les aules a partir del 2009 amb l’objectiu que els joves catalans no perdessin el tren tecnològic que anava agafant velocitat de creuer. A propòsit de la pandèmia, es van difondre massivament. D’alguna manera es va aplicar el mètode prova-error i s’ha de concloure que els resultats no han estat els esperats. Posar el fre ha costat, tot i que hi havia prou consens pedagògic respecte a això. La digitalització va tenir la virtut inqüestionable de permetre el contacte habitual amb la tecnologia a alumnes de famílies amb menys recursos, que no podien disposar d’un ordinador a casa. Va ser, en aquest sentit, un factor d’igualtat d’oportunitats pel qual s’ha de continuar vetllant ara que se’n fa un replantejament.
La prohibició del telèfon intel·ligent no s’ha d’entendre com una involució. Encara més, seria desitjable que actués com a desencadenant d’un debat més ampli sobre les conseqüències de l’ús excessiu i abusiu que es fa de les pantalles en les edats de creixement i formació de la personalitat. És a dir, que, un cop expulsat el mòbil de les aules de l’etapa obligatòria, també s’afronti la necessitat de reduir a uns paràmetres més raonables l’ús que se’n fa fora dels centres educatius. Pot semblar una paradoxa, però un present altament tecnològic i un futur que encara ho serà més demanen posar-hi límits en les etapes formatives per assegurar el desenvolupament correcte de les potencialitats intel·lectuals i l’hàbit de buscar estratègies i solucions als problemes sense recórrer per sistema a la tecnologia i com a mètode de creixement personal.