La UE no té cap més opció que negociar
Els grecs han expressat a les urnes que volen pertànyer a la Unió Europea, però no en les condicions que els volien imposar els creditors. És a dir: cal buscar un altre acord que no impliqui més austeritat, ja que aquesta fórmula no ha solucionat cap problema, sinó tot el contrari. És cert que els grecs –les seves elits polítiques, més aviat– no són del tot innocents. Davant un sistema fiscal desastrós, uns ingressos insuficients i una estructura política clientelar, els governs utilitzaven l'endeutament per pagar totes les promeses. Però la UE també es va equivocar en receptar una austeritat extrema a un país que estava patint una forta recessió. El no dels grecs, fet i fet, és una reacció de protesta davant unes condicions que molts han viscut i viuen com una humiliació.
La resposta dels grecs, doncs, es pot resumir en aquesta idea: volem Europa, però no aquesta Europa. La Unió va néixer per garantir la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. Havia de ser, sobretot, un territori democràtic que emparés la llibertat i la prosperitat. Però sembla que l'únic que importa són els interessos del sistema financer. Un sistema financer, cert, que es nodreix en gran part dels estalvis dels europeus.
Europa no pot deixar caure Grècia perquè això perjudicaria el procés d'unitat que, tot s'ha de dir, avança amb penes i treballs. No només quedaria clar que la UE és un club que no té solucions per als socis més dèbils, sinó que l'euro es pot trencar. Alemanya ho ha entès i dóna un doble missatge: negociació, sí; tercer rescat, no. De moment. Al final, el que cal és enfortir la Unió. Perquè si no, ens espera una llarga i persistent recessió.