Un èxode que es fa insostenible

L'èxode migratori més important a Europa després de la Segona Guerra Mundial, que és el que s'està produint des de fa mesos des de la Mediterrània sud-oriental i oriental provocat per la situació de conflicte generalitzat que es viu en països com ara Síria, Líbia i, en menor mesura, l'Afganistan està tibant al màxim les costures institucionals europees i, el que és pitjor, desbordant tots els límits de respecte a la dignitat humana. Difícilment una situació com aquesta es pot sostenir durant gaire temps sense greus conseqüències humanitàries si no hi ha una actuació decidida i coordinada per part d'unes autoritats europees que estan reaccionant a contrapeu, amb lentitud i uns dubtes que posen en evidència les qualitats humanistes de les quals presumeix el continent.

És cert que aquesta allau no és senzill de gestionar ni ho serà un cop regularitzat el sistema de recepció de persones i els procediments per distribuir-les entre els diferents estats. No és senzill i és comprensible d'entrada perquè feia temps que no es veia una allau migratòria tan important, i també perquè a molts territoris hi ha una hostilitat evident cap a l'entrada d'immigrants, que no per intolerable i inadmissible deixa de ser real i que per tant cal gestionar. També cal tenir present, a més, que l'acollida dels refugiats és només una actuació d'emergència davant d'una situació que cal resoldre d'arrel intentant retornar a la normalitat els països en conflicte. Tanmateix, en la millor de les previsions, aquesta pacificació i normalització de les zones de conflicte pot ser una qüestió que duri molts anys, per la qual cosa les mesures d'acollida europees no poden plantejar-se com una circumstància provisional.