Israel i Palestina, a escena
Les intervencions dels màxims mandataris israelià i palestí davant l'assemblea general de l'ONU posen de manifest no només l'enrocament de la solució a un dels conflictes internacionals més enquistats del planeta sinó que la conjuntura internacional, amb una redefinició d'aliances estratègiques (especialment la dels Estats Units amb l'Iran) i molts més problemes per resoldre de dimensions més espectaculars, ha deixat en un segon pla la resolució d'una crisi crònica que no hauria de quedar oblidada perquè el seu estancament comporta el patiment i la incertesa de molta població. Les intervencions d'Abbas i Netanyahu revelen una necessitat imperiosa d'asseure's a la taula per part dels dos contrincants però massa prejudicis.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es mostra disposat a reprendre les negociacions i ha tornat a la idea de “dos estats per a dos pobles” que inicialment descartava. Per la seva banda, Abbas va amenaçar amb suspendre l'aplicació dels acords d'Oslo però no amaga que la situació, especialment a Gaza, és insostenible. Les negociacions de pau estan paralitzades des de l'abril del 2014. Mentrestant, l'ofensiva israeliana amb els assentaments en terra palestina, els atacs a Gaza i les tensions constants han generat un ambient poc propici a qualsevol diàleg. Tanmateix, el context internacional fa més possible que mai un acord en què els israelians haurien de transigir en el concepte “pau a canvi de terres” mentre que els palestins haurien de certificar i arrossegar tot el seu entorn més proper al reconeixement de l'estat d'Israel. Són dues premisses aparentment senzilles que fins ara han estat irresolubles.