La CUP fa valer les seves cartes

La conferència polifònica, però amb una sola i diàfana partitura, que va fer la CUP dijous a Barcelona marca molt clarament les línies mestres de la proposta d'acció política d'aquesta organització política, que serà clau en el camí cap a la independència. Les intervencions dels representants de la CUP van alternar la retòrica efectista habitual amb uns nivells de concreció considerables, molt especialment amb la proposta del pla de xoc contra la crisi i els seus efectes amb 39 mesures i l'aturada de 10 processos de privatització. Són elements palpables sobre els quals es pot negociar en una taula amb la força majoritària de l'independentisme. La profunditat i la radicalitat de moltes de les peticions no faran senzilla aquesta negociació; però, pel que es va poder escoltar dijous, l'esquerra alternativa catalana no està disposada a permetre que el procés nacional embarranqui. El com, el quan i el què són uns eixos sobre els quals es poden bastir acords amplis i actuacions concretes sobre les quals apuntalar una acció de govern que garanteixi una transició nacional amb garanties en el dia a dia.

Un cop escoltats els plantejaments de la CUP, cal tenir en compte que aquest grup va deixar clar que no vol entrar a formar part del govern, una responsabilitat que molt explícitament han deixat en exclusiva en mans de Junts pel Sí com a força guanyadora de les eleccions amb molta diferència. Aquesta diferència, tanmateix, no és suficient perquè aquests que han de governar puguin escollir qui ha de liderar aquest govern. Tot i que la CUP no va mencionar aquesta qüestió en la conferència de dijous, seria poc coherent eludir les responsabilitats de govern però voler decidir qui les ha de portar a terme.