Repetir una mentida no la fa realitat

Quan algú vol convertir en
real una mentida repetint-la fins a la sacietat hi ha el risc que l'únic que se l'acabi creient sigui el mateix mentider, mentre la realitat segueix el curs de la veritat objectivable. És el que està passant aquests dies al Parlament. Les forces espanyolistes, que després de les eleccions van voler fer creure que l'independentisme havia sigut el gran derrotat a les urnes, ara descobreixen amb estupor que la majoria per demostrar-ho no la tenen ells sinó els que volien fer passar per perdedors. L'aritmètica és irrebatible en la vida parlamentària i ahir va quedar palès amb la reunió de la junta de portaveus i de la mesa de la institució, que després d'escoltar tothom va decidir amb tota legitimitat tirar endavant la proposta de resolució per declarar l'inici del procés de construcció de l'estat català.

La democràcia és clara i només un altre cop de mà judicial espanyol contra la sobirania d'un Parlament podria bloquejar la situació i dilatar un pronunciament polític que acabarà fent-se tard o d'hora. Aquestes són les armes de l'unionisme a Catalunya. A falta de vots, jutges. A falta d'esperit democràtic, tribunals polítics. Contra la majoria del Parlament, recurs als sospitosos habituals de falta d'equanimitat. L'última legislatura de la Catalunya autonòmica no serà cap camí de roses, perquè els esforços de la minoria parlamentària per boicotejar el camí cap a la llibertat seran innombrables i amb aliats externs poderosos. Però aquesta situació era coneguda i previsible. Per tant, la representació majoritària del poble de Catalunya faria un mal favor al país arronsant-se. Té prou força i tota la legitimitat democràtica per tirar endavant.