Llibertat, seguretat i coordinació

El cicle de terror que ha sacsejat França en els últims dies ha posat de manifest, com passa amb totes les crisis, les grans febleses de la Unió Europea. La crisi econòmica va fer aparèixer grans dubtes sobre l'euro i la conveniència mateixa de mantenir la unitat. La crisi dels refugiats sirians, que encara és molt lluny d'una solució definitiva, també demostra que cada país fa la seva conveniència sense preocupar-se de les conseqüències per als altres de la seva conducta.

Els atemptats han posat de manifest que la comunicació i la coordinació entre les diferents policies d'Europa és una qüestió que ha de millorar molt. I, certament, no ajuda gens l'actitud de Mariano Rajoy, que mentre fa una oferta –retòrica– de substituir les tropes franceses a Mali, rebutja de parlar amb Artur Mas de la qüestió del gihadisme i de la participació dels Mossos d'Esquadra. ¿És que són sospitosos d'alguna cosa? Els Mossos no han desmuntat alguna operació gihadista? I, al contrari, ¿la policia espanyola no va avortar una important operació dels Mossos contra aquests grups?

Després del terror, Europa s'adona de les seves mancances. El perill és que cada país tiri pel dret i es preocupi no per les fronteres de la Unió sinó per les seves. El terror reobre el debat entre seguretat i llibertat. I la Unió, concebuda com a territori de lliure circulació de béns, serveis, capitals i persones, va perdent raó de ser. Per això creix l'euroescepticisme. Els líders europeus han de donar una resposta que vagi més enllà de les grans declaracions. Cal avançar cap a una policia europea ben coordinada i sense exclusions. Seguretat preventiva, però sense arribar a l'estat policial.