El perillós gir francès cap a la dreta

La victòria del Front National a la primera volta de les eleccions regionals franceses confirma els pitjors vaticinis sobre l'avenç de l'extrema dreta en un territori on no només la formació xenòfoba ha obtingut el 30% dels vots sinó que el segon partit més votat ha estat la dreta de l'expresident Sarkozy, considerat moderat només si se'l compara amb el partit de Marine Le Pen. El cop de timó de la ciutadania francesa és un element de preocupació a tenir en compte especialment més enllà de les fronteres d'aquell estat. Pel que fa a la política interna, cal tenir en compte que, històricament, l'Estat francès, tot i l'aurèola de gresol de les llibertats, ha avançat a grans batzegades que han causat sovint reculades reaccionàries considerables. La política francesa és un torcebraç perenne entre el progressisme més avançat i la reacció més xovinista i conservadora, amb una recurrent tercera via de tall bonapartista que en alguns moments les ha fet difícils de diferenciar. Un joc de girs pendulars empesos per conflictes interns però també per les conjuntures alienes a un país amb forta vocació exterior.

És en el marc internacional on cal mantenir enceses les alarmes arran del resultat francès. Perquè l'efecte encomanadís d'un viratge ideològic cap a la xenofòbia, l'exclusió i la potenciació d'un estat policial sense mesures paral·leles pot contribuir negativament a la política europea actual i abocar gasolina populista al foc dels grans conflictes encesos en aquests moments. La història ensenya que les reaccions ultraconservadores són un remei pitjor que les malalties que pretenen combatre. Però la mateixa història també mostra que la memòria humana de vegades és massa feble per recordar-ho.