La indústria canvia de model

Per primer cop en molts anys, arriben notícies positives de la indústria catalana que, en un sentit ampli, genera poc més de la meitat del PIB del nostre país. La crisi, que encara persisteix, va tenir uns efectes destructius a la indústria. Si l'any 2000 representava poc més del 27% del PIB, al 2012 havia caigut a unes dècimes per sobre del 20%. A partir del 2012 va començar a repuntar. El càlcul de l'aportació actual, que deriva d'un estudi del Departament d'Empresa i Ocupació, s'explica perquè s'hi inclouen totes les activitats que, sense ser industrials, depenen de la indústria, com les xarxes elèctriques.

Durant aquests anys de crisi, la indústria catalana ha començat a canviar de model de manera ferma i sostinguda. Un canvi que era imprescindible per guanyar i conservar la competitivitat, i que la crisi ha precipitat. Ja no es tracta que les empreses més febles hagin desaparegut, sinó que s'està canviant l'organització mateixa. Les fàbriques, empeses per la necessitat, depenen més dels proveïdors locals i exporten més. Cal apuntar, també, que si Catalunya ha resistit millor la crisi ha estat per la fortalesa acumulada de la seva xarxa industrial.

Durant una primera fase, la competitivitat es va guanyar amb la doble fórmula d'eliminar llocs de treball i de reduir salaris. Així s'aconseguia, a més, un increment de la productivitat. És un sistema que permet entomar la crisi a curt termini, però que resulta nefast a mitjà i llarg termini. Ara, però, s'intenta conservar la productivitat i guanyar-ne de nova amb un sistema saludable, com és canviar els procediments. El següent pas hauria de ser guanyar llocs de treball estables i ben remunerats.