El cas Nóos i la confiança en la justícia

Sis anys després de l'inici de les investigacions, ha començat el judici pel cas Nóos amb divuit acusats, entre ells la germana del rei, la infanta Cristina, i el seu marit, Iñaki Urdangarin. Culmina així una llarga i valenta instrucció, dirigida pel jutge José Castro, que haurà suposat un abans i un després per a la institució de la monarquia espanyola, imposada durant el delicat procés de la Transició i qüestionada per un sector no gens menyspreable de la societat en els nostres dies. El cunyat del rei haurà de respondre davant de la justícia pels seus negocis privats que el van portar a desviar, juntament amb el seu exsoci, fins a 6,2 milions d'euros a través d'un entramat d'empreses fictícies amb l'Institut Nóos al capdavant, amb l'agreujant que es tractaven de fons públics aconseguits sota l'empara d'una entitat sense ànim de lucre i amb l'esquer que al darrere hi havia un membre de la família reial.

Aquest judici és un primer pas per posar fi a la impunitat amb què han actuat persones que fins ara es creien intocables i que ara seran sotmeses a l'ordenament jurídic aplicant la màxima que tothom és igual davant la llei. Caldrà veure si finalment la infanta, com ha defensat la fiscalia i també Hisenda, es deslliura de seure al banc dels acusats com a autora d'un delicte fiscal, però l'important és que s'ha fet un pas de gegant per començar a perseguir les conductes corruptes vinguin d'on vinguin. Instruccions com la del cas Nóos ajuden a recuperar la confiança en la justícia i les seves institucions. Queda molt per fer en la lluita contra la corrupció, però ja és prou destacable que la justícia vetlli pels interessos públics quan hi ha qui no fa cas de la llei creient-se impune en sentir-se emparat per una corona.