La legalitat imposada fa 300 anys
Aquest 16 de gener fa tres-cents anys de la publicació del Decret de Nova Planta per part del rei Felip V, amb el qual s'iniciava una era d'aniquilació i repressió de les institucions, la llengua i la cultura catalanes. El rei borbó va esgrimir el dret de conquesta per posar fi a la singularitat catalana a tots nivells i assimilar el territori del Principat a les lleis de Castella. Va substituir, així, la secular governança catalana pactista entre el poble i el monarca per una altra d'absolutista amb el rei com a únic poder decisori. Una nova legalitat que va suposar la desaparició de la Generalitat i d'institucions com les universitats, així com l'inici de la castellanització del país, en un procés repressiu que va afectar tots els estaments de la societat catalana.
Una legalitat imposada que, tres-cents anys després, Catalunya no s'ha pogut treure del damunt. Malgrat la Generalitat recuperada i les àmplies competències de què aquesta disposa, Catalunya continua patint –no amb els efectius repressius d'aquell moment històric, certament– els problemes de no tenir un estat propi. No només perquè no pot disposar de tots els diners que genera –i que, com fa tres segles, continuen marxant cap a Madrid–, sinó perquè no pot assolir la seva plenitud com a país, amb una cultura i una llengua que, malgrat també els avenços dels últims anys, continuen essent menystingudes per un estat que mai se les ha sentit patrimoni seu.
El procés independentista català respon a la voluntat del país i dels seus ciutadans de posar fi a la legalitat imposada fa tres-cents anys, a la subordinació a un estat que, durant tot aquest temps, ha demostrat a bastament que només ens vol sotmesos a la seva voluntat.