La incertesa mundial a les borses
Les borses mundials en general –i l'espanyola, en particular– estan vivint una situació paradoxal. A Europa i als Estats Units l'economia dóna senyals de dinamisme i els tipus d'interès estan força baixos. En aquestes circumstàncies, el més normal és que les borses pugin, ja que les accions, en un moment d'expansió econòmica, poden oferir rendibilitats més elevades. Per què, doncs, els inversors fugen dels mercats de valors?
La raó principal és que tal mecànica és certa quan només afecta una àrea geogràfica determinada. Amb tipus baixos i una moneda devaluada, com és l'euro, és més fàcil exportar i equilibrar els fluxos de capital. Però, què passa quan hi ha una incertesa global i els inversors temen una gran recessió i un desgavell monetari que tindria la Xina com a epicentre? Llavors, el que sembla un avantatge competitiu es percep com un signe de debilitat. Així, un petroli baix i unes primeres matèries deprimides potser facilita l'economia industrial, però també espanta els fons que hi han invertit.
En el cas de la borsa espanyola hi juguen altres factors. Algunes fonts interessades asseguren que tot és culpa de la inestabilitat política i de la por dels inversors a un govern d'esquerres. Però el cert és que hi ha altres països d'Europa que han viscut situacions d'inestabilitat molt més prolongades que l'espanyola sense que ni la borsa ni l'economia s'hagin ressentit per aquesta circumstància. En canvi, el que sí influeix en l'evolució de l'índex borsari són les condicions financeres generals. Amb uns tipus d'interès sota mínims, el marge de negoci dels bancs és molt limitat. Si la tendència persisteix, som a l'avantsala d'un nou procés de fusions i d'adquisicions.