Poques esperances per a Síria

Malauradament, l'anunci d'un “cessament de les hostilitats” a Síria fet públic aquest dijous passat a Munic pels Estats Units i Rússia té moltes possibilitats d'esdevenir paper mullat abans, fins i tot, que es comenci a aplicar. La situació bèl·lica i de contraposició de forces és tan complicada que és molt difícil veure-hi una escletxa d'esperança, encara que aquesta només servís, com sembla que és la intenció inicial, per portar ajuda humanitària a la població civil, més que no pas per aturar de veritat els combats. En tot cas, l'acord deixa molt clar que les accions bèl·liques no s'aturaran pas contra els grups anomenats terroristes –Estat Islàmic o Al-Qaida –, que són, en aquest moment, la principal oposició a Al-Assad, perquè els rebels moderats tenen les seves forces molt disminuïdes. De fet, els cinc anys de guerra continuada han deixat molt delmades totes les parts en combat i només el suport exterior –en aquest cas de Rússia i l'Iran– explica, per exemple, els últims èxits del règim. Un règim que podria aprofitar aquests últims dies per tancar operacions importants, com ara la reconquesta de l'estratègica ciutat d'Alep, la segona del país.

Tot fa pensar que, malgrat les bones intencions expressades en l'acord de Munic i les futures converses, la pau s'entreveu molt llunyana, i la participació dels nombrosos actors locals i internacionals ho complica més encara. La presència sobre el terreny de tropes iranianes i de Hezbol·là, el dubtós paper de Turquia i el suport explícit de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs a les milícies integristes i d'Estat Islàmic no fan presagiar res de bo. Unes previsions fatalistes que potser només poden aturar, justament, dues grans potències antagòniques com són Rússia i els Estats Units