La UE no se'n surt amb els refugiats
El drama dels refugiats continua deixant en evidència una Unió Europea que ja no s'amaga de no voler-los acollir i que posarà sobre la taula tots els diners que facin falta perquè es quedin a Turquia o, com a màxim, a Grècia. La cimera entre els vint-i-vuit líders europeus i Turquia servirà avui per aclarir una solució que és evident que serveix a Europa –es reduirà, previsiblement, l'arribada de refugiats–, però que beneficia molt Ankara: tres mil milions d'euros d'ajuda i la liberalització dels visats als ciutadans turcs en les fronteres europees. En definitiva, el pagament dels serveis prestats a un règim turc que com més va, més mostra la seva cara repressiva. Els kurds en són les víctimes principals, però també la mateixa població turca, que aquesta setmana ha vist, per exemple, com el govern d'Erdogan confiscava, sense contemplacions, el principal diari opositor.
Turquia sap, però, que és un soci massa valuós per a la UE i per això es permet violacions flagrants dels drets humans davant les quals Europa o tanca directament els ulls i mira cap a una altra banda o es limita a fer una tímida protesta. En aquest sentit, els líders europeus haurien d'aprofitar la cimera d'avui per, com a mínim, aconseguir que Turquia compleixi els seus compromisos en el tema dels refugiats i aturi, definitivament, les màfies que cada dia envien desenes de persones a morir al mar.
I Schengen, mentrestant, continua essent paper mullat en una Europa on els interessos particulars dels estats continuen pesant molt més que els comuns. Un tancament de fronteres que, malauradament, continuarà fins a primers del 2017 amb un cost de milers de milions d'euros.