Refugiats: reorientar les prioritats
La realitat és tossuda. Catalunya ha rebut en un any més d'un miler de refugiats i el nombre de peticions d'asil ha augmentat un 65%, segons les dades que han recopilat les entitats de suport als migrants i les administracions, municipals i autonòmiques, del país. Dades, però, que no són oficials perquè l'Estat espanyol no les valida. De fet, no explica res, en l'habitual política de menystenir les comunitats autònomes i els ajuntaments quan són aquestes administracions les que tenen contacte directe amb la gent que arriba. Perquè la gent, perquè la realitat és tossuda, arriba. I seguirà arribant.
Una altra cosa és que l'any 2015 es treballava amb la hipòtesi d'una arribada massiva de refugiats, una arribada que s'ha avortat de mala manera. En vista d'aquella previsió i, també cal dir-ho, per la pressió de la mateixa societat civil que demanava solucions des d'aquí, les entitats de suport i les administracions van teixir una xarxa de suport per rebre un mínim de 5.000 persones. En aquell moment, des de l'Ajuntament de Barcelona es va dir, fins i tot, que era possible acollir-ne més, i la gent oferia casa seva per fer-ho. L'arribada de l'hivern i el tancament en fals de la ruta del Balcans –deixant milers de persones atrapades en una situació absolutament precària– ha tornat a disparar la solidaritat i les entitats locals tornen a reactivar les campanyes de suport, bàsicament de recollida de diners per enviar-los a les entitats que els donen suport allà, als camps de refugiats. Però, en aquest mentrestant, és d'aplaudir que les administracions hagin posat aquells recursos a l'abast dels refugiats que ja hi ha al país –provinents d'Ucraïna, l'Afganistan, Eritrea, però també de Síria– sense esperar l'arribada ‘oficial'. La realitat és tossuda.