Lula da Silva, contra ell mateix

Quan l'any 1988, l'expresident del Brasil Luiz Inácio Lula da Silva va pronunciar la frase “El Brasil és així: quan un pobre roba, va a la presó; però quan ho fa un ric, es converteix en ministre”, poc es devia imaginar que, anys a venir, ell seria justament un d'aquests “rics” brasilers a qui, per evitar-los la condemna, els han acabat nomenant membres del govern. Una maniobra ben lletja que l'ara presidenta, Dilma Rousseff, no ha dubtat a tirar endavant i que ha aixecat protestes multitudinàries al país. Per reblar el clau, un jutge va donar a conèixer ahir una conversa telefònica entre els dos polítics, en la qual la presidenta anuncia a Lula que li envia un document amb el nomenament per tal que aquest el pugui utilitzar a discreció si veu venir la policia. L'afer ha provocat la lògica indignació d'una ciutadania ja molt castigada per la recessió econòmica i que no entén de cap manera com aquells que tant havien criticat la corrupció política i que es vantaven de ser els defensors dels treballadors ara utilitzen totes les argúcies legals possibles per esquivar l'acció de la justícia. Una manera de fer que deixa en evidència que rere el populisme de Lula i Rousseff hi ha una base ideològica ben prima i que allò que ara importa més és mantenir la cadira del poder.

El retorn de Lula al govern, que ahir a la tarda va quedar provisionalment en suspens per decisió judicial, pot suposar, d'altra banda, el principi de la fi del mandat de Rousseff, ja que difícilment l'ara presidenta podrà evitar que la poderosa ombra de Lula da Silva es projecti en les diferents àrees del govern. D'entrada, Rousseff i Lula ja fa temps que discrepen de la política d'austeritat de la presidenta, i aquest defensa una política de més despesa pública contra la recessió.