Sobirania, policies i gihadistes

Els últims dies s'han produït fets que deixen en mal lloc els serveis d'intel·ligència i la policia belgues. En l'opinió pública s'està imposant la sensació de desgavell i la idea que l'atemptat de l'aeroport de Brussel·les hauria estat evitable amb una mica més de diligència. Segurament, això és cert en la mateixa mesura que també era evitable l'atemptat de les Torres Bessones, el del servei de Rodalies de Madrid i el més recent de París. Posteriorment es va comprovar que els serveis d'intel·ligència i les policies no havien sabut valorar bé els signes que apuntaven a l'atac. Després de cada crisi es fan propostes per millorar l'intercanvi d'informació. Doncs bé: la informació és insuficient o els funcionaris que la valoren són incompetents.

El terrorisme gihadista és un fenomen global que no coneix fronteres. Les autoritats europees s'equivocaran si creuen que conjuraran l'amenaça concentrant esforços només dins de les seves fronteres i fent equilibris amb interessos no sempre confessables. Europa és que no està acostumada a col·laborar en política exterior: cada país fa la seva conveniència. Hi ha el risc que en la lluita contra el terror es repeteixi aquesta divisió, i que la col·laboració sigui retòrica o es limiti al mínim necessari per calmar l'opinió pública.

S'han de reforçar les mesures de seguretat, però la coordinació ha d'anar més enllà de l'intercanvi d'informació, i ja és hora de pensar en la constitució d'una policia europea que es mogui lliurement per tot el territori. Aquest i altres mecanismes de lluita antigihadista exigeixen uns canvis legals que, aquest cop sí, s'haurien de fer a un ritme molt més ràpid del que ens té acostumats Europa.