L'amenaça d'un Estat incomplidor
El “marxem com hem arribat”, que el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, va deixar anar en sortir de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de divendres a la nit a Madrid exemplifica l'estat d'ànim després d'una trobada en què el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no es va avenir a cap de les demandes de les comunitats, bàsicament flexibilitzar els terminis de compliment del dèficit i un repartiment diferent ja que ara el pes cau sobre elles, tot i que són les que tenen les competències en salut, educació o serveis socials, per exemple, i no sobre l'Estat, que és qui, segons els experts, en genera més. Però la situació és encara més greu ja que Montoro va amenaçar amb no pagar el Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA, aquell crèdit pel qual l'Estat deixa a Catalunya els seus propis diners amb interessos, tot i que en algunes èpoques havia acceptat que fossin del zero per cent. Una amenaça que deixaria Catalunya, que no té, collada per l'Estat, altra manera de finançament, sense liquiditat per pagar les factures.
Un Estat, doncs, que incompleix la seva pròpia metodologia de repartiment de deute marcada per llei per poder carregar sobre les autonomies el que no vol retallar en les matèries no traspassades, que incompleix el punt de la Lofca que l'obligava a revisar el sistema de finançament autonòmic l'any 2014, que incompleix la disposició addicional tercera de l'Estatut, que no paga el que deu pel desplegament dels Mossos, per la llei de dependència, per l'IVA sanitari i un llarg etcètera. I no només no s'avé a parlar de com es treballa per reduir el dèficit, un objectiu que el govern comparteix, sinó que amenaça amb un ofec econòmic encara més gran. Un Estat que no ens interessa.