L'estructura laboral ha de canviar
Catalunya té un greu problema amb la seva estructura laboral. El principal ingredient, però no l'únic, és la taxa d'atur, una de les més elevades d'Europa. Una taxa agreujada per un fenomen crònic: en moments de crisi, la cua de l'atur augmenta ràpidament dia rere dia. Però quan torna l'expansió, la cua s'escurça molt lentament. Aquest fenomen per si sol ja és una prova dels grans problemes estructurals del mercat laboral català.
Un altre problema no menys greu que l'anterior és que la taxa d'atur castiga de manera directa i intensa els més joves. En aquest cas, tenim una estructura dual. D'una banda hi ha uns joves molt ben preparats –Catalunya té ara la generació jove més competent de la seva història– que o bé emigren o bé aconsegueixen feines precàries i no prou ben remunerades. I d'altra banda tenim els joves que ni estudien ni treballen. Aquests fets no són preocupants si acaben evolucionant cap a una ocupació més gran i de més qualitat, però si persisteixen empobriran el país.
Els sindicats defensen l'ocupació de qualitat. És a dir, més estable i més ben pagada. Perquè aquesta és la condició necessària perquè l'economia creixi de manera estable, es paguin les pensions sense angúnies i Catalunya pugui mirar confiada cap al futur. És a dir, l'estructura laboral ha de canviar. Un canvi que, a més, serà lent. Aquest objectiu no serà possible si no es fonamenta en el consens i el pacte de tots. Si és cert que l'economia catalana és sòlida i s'ha recuperat, tal fet s'ha de manifestar de dues maneres: amb més llocs de treball i amb més bons salaris. Un objectiu que no depèn exclusivament dels empresaris, sinó d'un marc polític i financer que ho faci possible.