Important triomf a Escòcia
Malgrat la pèrdua de la majoria absoluta de l'SNP en les eleccions escoceses de dijous passat, la victòria del partit independentista de Nicola Sturgeon només es pot qualificar d'històrica, com ella mateixa va acordar definir el tercer triomf consecutiu en la contesa electoral. Històrica per aquesta victòria seguida, però també perquè suposa un important suport i reforç de les tesis independentistes que defensa l'SNP, posades en qüestió després de la derrota en el referèndum de setembre del 2014. La convocatòria d'una segona consulta plana ja sobre la política escocesa, i més després que els Verds, l'altra força del Parlament de Holyrood, que en el referèndum del 2014 es va declarar netament a favor de la independència, ha augmentat els seus escons de dos a sis. Sturgeon i l'SNP ja han advertit, però, que no volen convocar una nova consulta fins que les enquestes donin un suport del seixanta per cent a la independència, uns paràmetres que poden canviar després del 23 de juny, quan se celebri a tot el Regne Unit el referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea. Una Escòcia molt més europeista que la resta de l'estat difícilment acceptarà una sortida d'Europa sense plantejar de nou el seu futur polític en solitari.
De les eleccions escoceses de dijous cal remarcar també la davallada a la tercera posició en el còmput d'escons dels laboralistes, una formació amb fortes arrels a Escòcia i hegemònica durant anys. Però el canvi de líder a escala britànica, amb la irrupció de James Corbin, no ha estat suficient per contrarestar el prestigi de la gestió de l'SNP, sobretot en àmbits com la sanitat i l'educació. Com a segona força entren els conservadors, fins fa poc residuals a Escòcia. Tota una novetat.