L'esquerra troba noves aliances

Tot i que d'imprevisibles conseqüències electorals, l'aliança entre Podem i Izquierda Unida suposa un pas més cap al trencament del bipartidisme en la política espanyola. Només cal veure la reacció que ha provocat entre els seus adversaris més directes per adonar-se de l'abast d'un pacte que pretén ser determinant en la configuració del nou hemicicle. Mentre el PSOE tremola en vista de la possibilitat que l'avancin per l'esquerra, el Partit Popular s'ha afanyat a sacsejar l'espantall del comunisme per desacreditar la iniciativa.

Tot i que encara l'han de ratificar les bases, l'acord ha superat ja el difícil tràmit de trobar zones comunes en els programes i de començar a pactar les llistes electorals. D'entrada, la suma dels resultats a les últimes eleccions millora les expectatives de les dues formacions i els pot permetre superar l'actual situació de bloqueig. D'una banda, Podem podrà sondejar noves fórmules per créixer, després d'haver assumit la impossibilitat d'arribar a un acord amb l'actual direcció del PSOE per culpa de les famoses línies vermelles. I de l'altra, tradicionalment perjudicada per un sistema electoral que la minimitza, IU podrà redimensionar el seu electorat.

En clau catalana, l'impuls d'aquesta aliança obre més incògnites que no pas en tanca. A les passades eleccions, el partit de Pablo Iglesias va fer una aposta inequívoca pel referèndum català, però caldrà veure fins a quin punt estarà disposat a mantenir una fermesa que va passar-li factura a l'hora d'intentar desbancar Mariano Rajoy de La Moncloa. En qualsevol cas, la principal novetat al panorama espanyol està servida i confirma que res tornarà a ser igual.