Homenatge als hereus de l'horror

La històrica visita del president dels Estats Units al Japó ha intentat esmenar el fet que cap dels seus predecessors programés una visita oficial al país que fa setanta-un anys van bombardejar amb la bomba atòmica. No s'ha tractat d'una visita destinada a tancar les ferides ni a demanar perdó, però això no ha impedit que Obama centrés el seu discurs en la reivindicació de la necessitat de mantenir el món al marge de l'armament nuclear i de la capacitat dels pobles per establir aliances més enllà de les guerres. Juntament amb les autoritats nipones, el president nord-americà ha honrat les víctimes del conflicte i s'ha mostrat orgullós de tots els que han contribuït a aixecar el país sencer de les cendres de l'horror.

Desgraciadament, al cap dels anys el món encara viu sota la incertesa de la possibilitat de nous usos militars de la tecnologia atòmica i l'amenaça dels enfrontaments entre països ha estat simplement substituïda per l'amenaça terrorista, un perill alimentat com sempre per l'efervescent indústria de l'armament. Per això la visita i les paraules d'Obama tenen més de contingut simbòlic que no pas de compromís real. Perquè, per més bona voluntat que hi posi el president de la primera potència mundial, no és creïble pensar en l'abolició de les armes atòmiques quan ni tan sols han estat capaços d'eliminar la proliferació d'armes automàtiques entre la població civil.

La victòria sobre el Japó per part dels Estats Units és l'exemple del millor i el pitjor de la raça humana, capaç de devastar ciutats senceres i alhora també de retornar la dignitat als derrotats i ajudar-los a reconstruir les seves vides. El preu, com sempre, és massa car.